Origen a Orient Mitjà
La magrana és originària de la regió que avui comprèn l’Iran i el nord de l’Índia.
Aquesta fruita ha estat cultivada des de temps antics i ha jugat un paper important en les cultures i les tradicions d’aquestes zones.
La magrana és esmentada en textos antics com la Bíblia i la mitologia grega, on era considerada un símbol de vida, fertilitat i abundància.
Expansió a través de la Mediterrània
Amb el temps, la magrana es va estendre a altres regions de l’antic món, incloent Egipte, Grècia i Roma. A Egipte, la magrana era coneguda per les seves propietats medicinals i es feia servir en rituals religiosos.
Els grecs i els romans també valoraven la magrana, i l’associaven amb la deessa Persèfone, que era un símbol de la primavera i el renaixement.
Introducció al Nou Món
La magrana va ser portada a Amèrica pels colonitzadors espanyols al segle XVI. Des de llavors, aquesta fruita ha estat cultivada a diverses regions d’Amèrica del Nord i del Sud, on ha trobat un clima adequat per al seu creixement. Als Estats Units, Califòrnia és un dels principals productors de magranes.
Ús i significat cultural
Al llarg de la història, la magrana ha tingut un significat cultural i simbòlic en moltes civilitzacions.
A la mitologia grega, la magrana representava la vida i la mort a causa de la seva associació amb Persèfone. A la tradició jueva, la magrana és un símbol de justícia i prosperitat, ia la cultura islàmica, es considera una fruita beneïda.
Cultiu
El cultiu de la magrana requereix un clima càlid i sec, fet que explica la seva popularitat en regions mediterrànies i subtropicals.
Hi ha moltes varietats de magrana, cadascuna amb característiques úniques en termes de sabor, color i mida.
